Tampoc no es pot construir a qualsevol banda: es requereix una distància mínima (dos vèrtex) entre poble i poble. A més, hi ha d’haver continuïtat en la urbanització: si no tens un camí que el connecti amb un altre poble, no pots contruir un de nou.

Tampoc s’afavoreix l’acumulació de recursos: si no els canvies o els utilitzes, els pots perdre fàcilment (quan la suma dels dos daus suma 7).

I, finalment, he de dir que l’especulació també està limitada. Si un jugador acumula, per exemple, tota l’argila i no la vol canviar o en demana un preu massa alt per ella, hom pot aconseguir aquesta matèria primera canviant amb la banca (en principi 4×1, però si tens un port pots aconseguir un 3×1 o, fins i tot, un 2×1). Per tant, com a màxim, l’especulador et pot demanar tres cartes per una argila (si en demana 4 pots fer el canvi amb la banca!)

Certament, “Els colons de Catan” és molt diferent al Monopoli. I molt més divertit!