Telefonades perilloses

Un dels grans inconvenients que té el telèfon fix és que hi ha guies, d’accés públic, en les quals hi surt el teu nom i l’adreça i és una autèntica feinada aconseguir no sortir-hi. Aquestes guies són emprades per gent -no sempre tan honrada com seria necessari- per intentar vendre alguna cosa. Bé, estic segur que no dic res de nou amb això, ja que no em puc imaginar un abonat que no hagi rebut mai una telefonada d’aquestes. Però sí volia contar que he trobat un mètode -que ha resultat ser infal·lible- per sortir-ne bé i aviat d’aquestes telefonades inconvenients. Avui mateix l’he provat i ha estat definitiu. El cas és que després de devers mitja dotzena llarga de telefonades per intentar aconseguir parlar amb mi, un d’aquests serveis de venda telefònica ho ha aconseguit i tot plegat era per oferir-me per 10 euros els mateixos serveis que tenc ara d’Internet i telèfon i que em costen devers 50 euros. Era ben clar, un any amb aquest preu i el doble, 20 euros, pel segon. Un mes a prova sense compromís i, si no m’agradava, tornàvem enrere la barrina i ja està. La veritat és que l’oferta era llaminera, feta per una veu de dona agradable, que em tractava de vostè i pel meu nom. Tot ben preparat per caure en el parany. Però, quan estava a punt d’engrunar-m’hi, he recordat una estratègia que m’havia funcionat d’altres vegades i que és una cosa tan simple com, amb l’excusa que som d’una altra generació, d’aquelles que troba que les paraules se les emporta el vent i que m’agradava llegir les coses sobre paper, a veure si em podien enviar la proposta per escrit per tal de poder-la analitzar poc a poc i pensar-hi. En resum, li he dit que no tenia per costum comprar res per telèfon, sense poder estudiar les condicions poc a poc. Oli en un llum: la veu agradable, la mateixa que m’havia telefonat més de mitja dotzena de vegades fins que no m’ha aplegat, de cop en sec, s’ha excusat, s’ha acomiadat i ha penjat. Fantàstic!. No devia ser gaire clara aquesta oferta que no em podien passar per escrit. Així que ja ho sabeu: si us volen vendre res per telèfon, primer demaneu que us facin arribar la proposta per escrit. Poden passar dues coses: que us enviïn a pastar -com m’ha passat a mi- i tot això que hi heu guanyat, o que us facin cas i us enviïn la proposta per escrit. Si és així, ja depèn de les vostres capacitats lectores per prendre la decisió correcta. Tot això mentre l’autoritat (in)competent no reguli i sancioni aquesta casta de pràctiques. No podran dir que no estiguin avisats.
(Escrit per a El Felanitxer)

P.S.: Mentre cercava una imatge per il·lustrar aquest apunt, he trobat aquest web amb una llarga i interessant llista de respostes útils a telefonades d’aquest estil